Direcció financera i control de gestió
La teva empresa converteix la comptabilitat en control financer?
La comptabilitat aporta dades fiables. El control financer les converteix en previsions, alertes i informació per decidir a temps.
Registrar el que ha passat és imprescindible. Anticipar el que pot passar permet decidir.
Una empresa pot portar la comptabilitat al dia, presentar correctament els impostos i dipositar els comptes anuals i, tot i així, no saber quants diners tindrà disponibles d'aquí a tretze setmanes.
També pot desconèixer quins clients generen marge, quants diners consumeix el seu creixement o què passaria si els cobraments es retardessin.
Això no vol dir que la comptabilitat estigui mal feta. Vol dir que falta el nivell següent: convertir dades fiables en previsions, alertes i decisions.
Després de més de 30 anys treballant amb empreses, he comprovat que aquesta diferència sol fer-se visible quan l'organització creix, augmenta la seva complexitat o apareixen les primeres tensions de tresoreria.
Tres funcions complementàries
La comptabilitat, el control financer i la direcció financera no competeixen entre si. Responen a preguntes diferents i es necessiten mútuament.
La comptabilitat registra, ordena i explica el que ha passat. Permet conèixer les vendes, les despeses, els actius, els deutes i el resultat d'un període. També sustenta les obligacions mercantils, fiscals i d'informació de l'empresa.
A Espanya, aquesta funció no només és útil: el Codi de comerç exigeix una comptabilitat ordenada i uns comptes anuals que mostrin la imatge fidel. En les societats de capital, la Llei de societats de capital estableix, a més, els terminis de formulació i dipòsit dels comptes.
El control financer compara, projecta i detecta desviacions. Relaciona la informació comptable amb els cobraments, els pagaments, els marges, les existències, el deute i altres dades operatives per entendre què està canviant.
La direcció financera interpreta aquesta informació, planteja alternatives i acompanya la decisió. No es limita a produir informes: ha d'ajudar a decidir què fer, amb quina prioritat i amb quin impacte previst sobre la caixa, la rendibilitat i el risc.
Per això, una comptabilitat rigorosa és imprescindible, però no garanteix per si sola que l'empresa disposi de control financer. Per aconseguir-ho, la informació ha d'arribar a temps, incorporar una mirada cap al futur i estar connectada amb les decisions reals del negoci.
Un exemple simplificat
Imaginem una empresa que tanca el trimestre amb 300.000 euros de vendes i un benefici comptable de 30.000 euros. A primera vista, l'evolució sembla positiva.
Tanmateix, la majoria dels clients paga a 90 dies i l'empresa paga als proveïdors a 30. Alhora, ha augmentat les existències per atendre noves comandes i ha d'afrontar nòmines, impostos i la quota d'un préstec abans de cobrar bona part de les vendes.
La comptabilitat reflecteix correctament el benefici. Però una previsió de tresoreria mostra que, d'aquí a sis setmanes, es pot produir un dèficit de caixa de 70.000 euros.
No hi ha cap contradicció. Benefici i liquiditat mesuren realitats relacionades, però diferents. L'empresa pot ser rendible i no disposar de l'efectiu necessari per atendre puntualment els seus compromisos.
La comptabilitat no s'equivoca: hi ha un benefici. La previsió tampoc: faltarà liquiditat. La direcció necessita totes dues perspectives per actuar abans que aparegui la urgència.
Cinc preguntes que revelen si hi ha control financer
Una empresa comença a transformar la seva comptabilitat en una eina de direcció quan pot respondre amb prou precisió a preguntes com aquestes:
- Quina posició de caixa preveiem durant les pròximes tretze setmanes?
- Quins clients, productes, serveis o projectes generen realment marge?
- Per què els resultats reals s'estan desviant del pressupost?
- Quants diners hi ha compromesos en clients, existències i operacions?
- Quin efecte tindrà sobre la caixa i el deute una inversió, una contractació o un objectiu de creixement?
Si aquestes respostes no existeixen, arriben tard o depenen de càlculs improvisats, el problema no sol ser la falta de dades. Sol faltar un sistema que les converteixi en informació útil per decidir.
Un sistema mínim de control financer
Per a moltes pimes, el primer nivell de control es pot construir amb cinc elements ben executats:
- Tancament comptable mensual fiable i puntual. Revisar les xifres un cop l'any no permet dirigir el negoci ni corregir desviacions a temps.
- Previsió de tresoreria. Ha de reflectir cobraments, pagaments, venciments i saldo previst. Quan hi ha tensió, una previsió de tretze setmanes aporta un horitzó prou operatiu.
- Pressupost i revisió de desviacions. L'objectiu no és encertar exactament, sinó entendre què ha canviat, per què i quina decisió requereix.
- Anàlisi de marges i circulant. Convé saber on es genera la rendibilitat i quants diners queden immobilitzats en clients, existències i operacions.
- Quadre de comandament breu. Pocs indicadors, però rellevants: vendes, marge, caixa, deute, cobraments, existències i les variables operatives pròpies del negoci.
La freqüència s'ha d'adaptar al risc. En una empresa estable pot ser suficient una revisió mensual. Quan hi ha tensió de liquiditat, la caixa pot requerir un seguiment setmanal o fins i tot diari.
Quan convé reforçar la funció financera
La necessitat sol augmentar quan creixen la facturació, la plantilla o el nombre d'operacions; apareixen tensions freqüents de tresoreria; no és clara la rendibilitat per activitat; es prepara una inversió; hi ha una elevada concentració de clients; o la direcció rep les dades tard i no hi confia plenament.
La solució no sempre exigeix crear un gran departament financer. Pot consistir a millorar processos i eines, definir responsabilitats internes, incorporar un responsable de control de gestió o recórrer a una direcció financera externa.
Aquesta última opció resulta especialment útil en empreses d'entre 1 i 10 milions d'euros de facturació la complexitat de les quals ja exigeix criteri financer sènior, però l'estructura de les quals encara no justifica incorporar un director financer a temps complet.
La informació ha d'arribar abans que el problema
Les xifres no haurien d'arribar únicament per tancar el mes, presentar impostos o explicar el que ja ha passat.
Haurien d'arribar a temps per modificar una previsió, corregir un marge, renegociar un venciment o reconsiderar una inversió.
La comptabilitat aporta la base. El control financer permet anticipar-se. I la direcció financera converteix aquesta informació en decisions.
A la teva empresa les xifres arriben per registrar el que ha passat o també per decidir a temps?
Sobre l'autor
